La celiaquía, també anomenada enteropatia induïda, es un dels trastorns crònics més freqüents en adults i també en nens. De la celiaquía ja en parlava, al segle II dC, Arateo de Capadòcia quan es referia a persones desnodrides que empitjoraven quan ingerien blat.

Però va ser l’any 1888 quan Samuel Green va publicà una descripció clínica detallada de l’enteropatia per gluten, ell li donà nom a la malaltia celíaca (koelios = ventre). Més tard, al 1950 Dicke va verificar que la celiaquía es desencadenava quan els subjectes predisposats, prenien farines de blat i de centeno. Més tard, aquest mateix autor va demostra que l’acció tòxica de la farina estava lligada a la fracció proteica dels cereals, el gluten, i més concretament,a la gliadina.

No sempre es fàcil detectar la celiaquía però quan això es realitza el tractament consisteix en deixar al marge el consum de cereals que continguin gluten durant la resta de la vida.

Aquesta important modificació en la dieta fa que les vellositats intestinals, atrofiades fins llavors, es desenvolupin augmenten la superfície d’absorció de l’intestí fent desaparèixer els símptomes i signes de la malaltia. No cal dir l’evident salt qualitatiu que això representa pel celíac.

No obstant el gran problema del celíac es mantenir una dieta totalment sense gluten, la qual cosa es molt difícil ja que vivim en una societat en la que la farina del cereals es la base de la majoria dels aliments que consumim. També es molt important pel celíac tenir la total confiança que aquells productes que han de consumir hagin estat elaborats i compleixin totes les exigències de fabricació per a garantir que efectivament són sense gluten.

Afortunadament cada dia més l’oferta de productes sense gluten es més amplia, i farines, pa fresc, galetes i bolleria, pasta, postres i fins i tot cervesa poden ser trobats a les botigues especialitzades.