L'onagra (Oenethera biennis), també anomenada prímula, per confusió amb l'anglès primrose, ve del grec «Oïnos» (vi) i «Ther» (animal salvatge).

Una vella llegenda atribuïa a aquesta planta la propietat d'ensinistrar als animals salvatges si abans s'havia deixat macerar en vi.

La planta de l'onagra i les seves llavors han estat usades pels indis americans durant segles. Usaven la planta com infusió en aigua calenta per a guarir ferides, problemes cutanis i fins i tot l'asma. L'onagra només apareix a Europa a partir del segle XVIII.

Aquesta planta es va desenvolupar prop dels ports on es descarregaven els munts de terra; després es va estendre a poc a poc a tota Europa. Al principi es van usar les flors per a adornar els terraplens i les vies fèrries. Només més tard va ser quan es va explotar la onagra per les seves virtuts terapèutiques. AL mateix temps en el continent americà, s'aprofitava més aviat la forta olor de l'onagra. En efecte, els americans ho utilitzaven per a anar de caça. Fregaven les seves sabates amb onagra per a dissimular la seva pròpia olor. Així podien acostar-se més fàcilment als animals.

VALOR NUTRITIU DE L'OLI DE ONAGRA

De les llavors de l'onagra, després d'una primera pressió en fred, s'obté un escàs i valuós oli extremadament ric en àcids grassos essencials (AGE). L'onagra conté principalment àcid linoleico i àcid gamma-linolénico.

Dites àcides grassos es denominen essencials perquè el nostre cos no és capaç de produir-los per si mateixos, pel que necessàriament han de ser inclosos cada dia en l'alimentació. Els àcids grassos essencials juguen un paper fonamental en el nostre cos: proporcionen energia, aïllen els nervis, col·laboren en el manteniment de la temperatura corporal, formen part d'estructures cel·lulars i són vitals per al metabolisme. A més, a partir d'ells es produïxen en el cos unes molècules molt importants cridades prostaglandinas.

PROPIETATS DE L'OLI DE ONAGRA

Les prostaglandinas, composts biològicament molt actius, es troben en gairebé tots els tipus de cèl·lules i són reguladors vitals que contribuïxen al manteniment de les funcions dels diversos òrgans corporals. Les prostaglandinas, per exemple, ocupen un paper fonamental en el procés de la hemostasia (detenció d'un procés hemorrágico) La prostaglandina formada gràcies a la ingesta d'oli d'onagra (o d'altres aliments rics en linoleico i linolénico; olis de llavors, fruits secs, peix blau, etc.) té els següents efectes: Regula la secreció lacrimal i salivar. Ajuda al normal funcionament del nostre sistema de defenses o immunològic.

Controla la normal producció de greix en la pell. Impedeix la formació de substàncies inflamatorias. Afecta a la conducció dels impulsos nerviosos, regula l'alliberament i acció dels neurotransmisores (missatgers del sistema nerviós) Regula els efectes de les hormones femenines en el cicle menstrual.

L' ONAGRA EN LA SÍNDROME PREMENSTRUAL

Innumerables investigacions i estudis portats a terme en els darrers 20 o 30 anys en diferents païssos demostren l'eficacia, sense efectes secundaris adversos, de l'onagra en el tractament de la síndrome premenstrual. Aquest periode es porta bastant malament ja que les seves manifestacions són molt molestres: inflor abdominal, augment del periode de sagnament i fluxe excessiu, mal de cap, vòmits, sensació d'inflor general, irritabilitat amb canvis d'humor, crisis d'angoixa, depresió, ansietat.