Aquest remei natural, que es coneix i usa des de fa mil·lennis en la medicina xinesa i cada vegada més a Occident, no només és un estimulant del sistema nerviós central (SNC) i exerceix un efecte tònic general sobre el cos i la ment, augmentant la resistència al estres, la fatiga i la falta de concentració, tot la qual cosa constituïx la seva principal aplicació terapèutica. Ara se sap que l'herba oriental fa honor al seu nom de panacea (Panax), ja que un recent estudi internacional dirigit pel doctor Arsalan Karhazmi, de l'Hospital Universitari Rigshspitalet, de Copenhaguen, ha demostrat científicament per primera vegada, que el ginseng estimula la resposta immunitària i protegeix contra les infeccions. La planta exerceix el seu efecte protector per dues vies: d'una banda activa els limfòcits Th1, unes cèl·lules que constituïxen una defensa eficaç i precisa de l'organisme enfront dels agents externs; per altra banda, reduïx l'activitat d'altres cèl·lules immunitàries, els limfòcits Th2, les quals actuen tant contra els bacteris i virus com contra les cèl·lules sanes, la qual cosa pot danyar-les, inflamar els teixits o fins i tot agreujar la dolència. El ginseng és una de les plantes més estudiades, però molts estudis llancen resultats contradictoris, perquè es treballa amb extractes que contenen diferents proporcions de principis actius, la qual cosa depèn de l'origen, dosi i edat de la planta i dels mètodes d'extracció i processat, i època de recol·lecció.

El pes de l'evidència científica Però segons el doctor Karhazmi, “la importància del treball de Copenhaguen radica que s'ha emprat un extracte de ginseng estandarditzat, que conté exactament la mateixa quantitat i qualitat de compostos, per la qual cosa el treball complix el requisit bàsic de tota demostració científica: pot reproduir-se totes les vegades que vulgui obtenint sempre el mateix resultat”. L'estudi danès, que demostra que el ginseng ajuda al sistema immune a combatre les malalties i infeccions, és l'últim d'una sèrie de treballs científics, que vénen avalant les propietats de la planta i han demostrat que millora el poder de concentració, la funció del cervell, el benestar, la capacitat física i la capacitat de resoldre problemes, alhora que reduïx el sucre en la sang i el temps de reacció. Segons els metges naturistas asiàtics, que treballen amb aquesta planta que té arrel de forma humana, des de fa més de 4.000 anys, el ginseng és un arbre que creix al mig ambients molt difícils, i pot transmetre aquesta característica a qui la ingereix. Les persones que enfronten situacions difícils, refan d'una malaltia o cirurgia, pateixen estres perllongat, sofrixen cansament o desgana contínua, han d'afrontar exàmens o exigències esportives o laborals augmentades, troben un tònic d'efecte ràpid i eficaç, en el Panax ginseng, considerat una planta adaptògen,

que ajuda a l'organisme a adaptar-se a situacions adverses o exigències de diferent índole.

L'herba oriental és una espècie de curalotodo usat a Àsia per a tractar l'anèmia, la diabetis, l'insomni i la neurosi, i com tònic per a rejovenir i revitalitzar el cos, sobretot en les persones d'edat. El seu efecte varia: estimula als joves amb vitalitat, i enforteix a la gent major o afeblida. El consum de Panax ginseng exerceix efectes estimulants i tonificantes, sobre els diversos sistemes de l'organisme. Estimula el sistema nerviós, exercint una activitat antihipnótica, sense ocasionar excitació, ni afectar les funcions motores com succeïx amb els fàrmacs destinats a alleujar l'ansietat, el estres o la depressió, augmenta l'activitat cerebral i millora les seves funcions, com la concentració i la memòria. També millora el rendiment físic i intel·lectual, i exerceix una possible acció positiva sobre la potència sexual. Així mateix, augmenta la resistència física al fred, a la calor i les radiacions. Pel seu efecte antidiabético, millora l'eficàcia de la glucosa i és útil com suport al tractament de persones amb diabetis o intolerància a la glucosa. El ginseng incrementa la secreció d'insulina i regula la formació de glucógeno hepàtic. També estimula la suprarrenal i per això la concentració de l'hormona cortisona en l'organisme, la qual cosa explica les seves propietats antiinflamatorias. A causa de les seves saponósidos, exerceix una acció antitumoral. L'arrel posseïx acció hipotensora o hipertensiva, depenent de la proporció dels distints ginsenósidos que contingui. Pot millorar la disfunció del endotelio vascular en pacients amb hipertensión i produïx got dilatació en les artèries cerebrals.

S'utilitza sobretot per a combatre els estats d'ansietat i estres, així com la fatiga física i psicològica, i afrontar els estats o etapes de major esforç o exigència del cos i la ment.

També s'usa per a estimular des de la resistència i el rendiment en l'esport fins a l'energia, l'atenció, l'activitat sexual, la memòria i la concentració. El ginseng s'indica així mateix en estats esgotament físic, esgotament mental i astenia, i per a augmentar les prestacions físiques i intel·lectuals, la capacitat de reacció i la funció respiratòria. Altres aplicacions necessiten estudis que les avalin: diabetis, malalties hepàtiques, febre, reumatismo, vòmits de l'embaràs, hipotèrmia, anorèxia, depressió, neuralgias. Per via oral, el ginseng es pren en forma d'extractes secs encapsulats o en pols, extractes líquids, tintura o decocción. Encara que és menys habitual, també es pot aplicar en nebulizados, licors, va venir de ginseng, goma de mastegar i arrel crua. Aquesta planta també és ingredient de nombrosos suplements dietètics, destinats a estimular l'organisme. Els xinesos consumeixen el ginseng des de fa segles, per a estimular el desig sexual. Segons els partidaris d'aquest ús, aquesta arrel afavoreix l'erecció en l'home i l'excitació sexual femenina, a l'impulsar la producció d'esperma i d'hormones. Un remei xinès molt usual com vigorizante sexual consisteix a tirar un gram d'arrel de ginseng en la sopa de verdures i prendre-la cada dia. Però malgrat la seva reputació de afrodisíaco, encara no hi ha evidència concloent que estimuli l'apetit sexual.

Precaucions

A causa del ús continuat, pot aparèixer el "síndrome d'abús del ginseng", caracteritzat per hipertensión arterial, nerviosisme i insomni. Per a evitar-lo, s'aconsella prendre'l durant més de 6 setmanes seguides. El seu consum excessiu també pot causar dolor en el pit, efectes estrogénicos, canvis en la menstruació i augment de la libido. Aquests efectes remeten al disminuir la dosi o discontinuar el tractament. Atès que és un estimulant, no cal excedir-se en les dosis ni prendre'l juntament amb altres substàncies que estimulin l'organisme, com el cafè, els refrescs de cua o el te, que contenen cafeïna. A més, el ginseng pot disminuir l'efecte depresor d'alguns psicofármacos, interferir l'acció de la clorpromacina, i potenciar l'acció dels medicaments denominats IMAOs, podent provocar crisis hipertensivas, cefalees, temors i manies. Cal consultar al metge si es pren medicació. Per altra banda, es desaconsella el consum de la planta en casos de arritmias cardíaques, hipertensión, ansietat, nerviosisme, embaràs, a causa de la possibilitat d'inducció d'avortaments espontanis pel seu efecte hormonal, i durant la lactància.