Aquest remei natural, el ginseng, que es coneix i usa des de fa mil·lennis en la medicina xinesa i cada vegada més a Occident, no només és un estimulant del sistema nerviós central (SNC), exerceix també un efecte tònic general sobre el cos i la ment, augmentant la resistència a l’estrès, la fatiga i la falta de concentració, la qual cosa constitueix la seva principal aplicació terapèutica.
Un recent estudi del doctor Arsalan Karhazmi ha demostrat científicament per primera vegada, que el ginseng estimula la resposta immunitària i protegeix contra les infeccions.
La planta exerceix el seu efecte protector per dues vies: d’una banda activa els limfòcits Th1, unes cèl·lules que constitueixen una defensa eficaç i precisa de l’organisme davant els agents externs; d’altra banda, redueix l’activitat d’altres cèl·lules immunitàries, els limfòcits Th2, les quals actuen tant contra els bacteris i virus com contra les cèl·lules sanes, la qual cosa pot danyar-les, inflamar els teixits o fins i tot agreujar la malaltia.
El pes de l’evidència científica
Segons el doctor Karhazmi, “la importància del treball de Copenhaguen radica que s’ha emprat un extracte de ginseng estandarditzat, que conté exactament la mateixa quantitat i qualitat de compostos, per la qual cosa el treball compleix el requisit bàsic de tota demostració científica: pot reproduir-se totes les vegades que vulgui obtenint sempre el mateix resultat “.
El consum de Panax ginseng exerceix efectes estimulants i tonificants, sobre els diversos sistemes de l’organisme.
Estimula el sistema nerviós, exercint una activitat antihipnótica, sense ocasionar excitació, ni afectar les funcions motores com succeeix amb els fàrmacs destinats a alleujar l’ansietat, l’estrès o la depressió, augmenta l’activitat cerebral i millora les seves funcions, com la concentració i la memòria.
També millora el rendiment físic i intel·lectual, i exerceix una possible acció positiva sobre la potència sexual. Així mateix, augmenta la resistència física al fred, a la calor i les radiacions.
Pel seu efecte antidiabètic, millora l’eficàcia de la glucosa i és útil com a suport al tractament de persones amb diabetis o intolerància a la glucosa. El ginseng incrementa la secreció d’insulina i regula la formació de glucogen hepàtic.
També estimula la suprarenal i per això la concentració de l’hormona cortisona en l’organisme, la qual cosa explica les seves propietats antiinflamatòries. A causa dels seus saponósidos, exerceix una acció antitumoral.
L’arrel té acció hipotensora o hipertensiva, depenent de la proporció dels diferents ginsenósidos que contingui. Pot millorar la disfunció de l’endoteli vascular en pacients amb hipertensió i produeix vasodilatació en les artèries cerebrals.
S’utilitza sobretot per combatre els estats d’ansietat i estrès, així com la fatiga física i psicològica, i afrontar els estats o etapes de major esforç o exigència del cos i la ment. També s’usa per estimular des de la resistència i el rendiment en l’esport fins a l’energia, l’atenció, l’activitat sexual, la memòria i la concentració.
Per via oral, el ginseng es pren en forma d’extractes secs encapsulats o en pols, extractes líquids, tintura o decocció. Aquesta planta també és ingredient de nombrosos suplements dietètics, destinats a estimular l’organisme.
Per exemple a Les Coses Bones et proposem:
Els xinesos consumeixen el ginseng des de fa segles, per estimular el desig sexual. Segons els partidaris d’aquest ús, aquesta arrel afavoreix l’erecció en l’home i l’excitació sexual femenina, en impulsar la producció d’esperma i d’hormones.
Però malgrat la seva reputació de afrodisíac, encara no hi ha evidència concloent que estimuli la gana sexual.
Precaucions
A causa de l’ús continuat, pot aparèixer la “síndrome d’abús del ginseng“, caracteritzat per hipertensió arterial, nerviosisme i insomni. Per evitar-ho, s’aconsella prendre-ho durant més de 6 setmanes seguides. El seu consum excessiu també pot causar dolor al pit, efectes estrogènics, canvis en la menstruació i augment de la libido. Aquests efectes remeten al disminuir la dosi o discontinuar el tractament.
Atès que és un estimulant, no cal excedir-se en les dosis ni prendre-ho juntament amb altres substàncies que estimulin l’organisme, com el cafè, els refrescos de cola o el te, que contenen cafeïna.
A més, el ginseng pot disminuir l’efecte depressor d’alguns psicofàrmacs, interferir l’acció de la clorpromazina, i potenciar l’acció dels medicaments denominats IMAOs, podent provocar crisis hipertensives, cefalees, temors i manies. Cal consultar al metge si es pren medicació.
D’altra banda, es desaconsella el consum de la planta en casos d’arítmies cardíaques, hipertensió, ansietat, nerviosisme i embaràs.
Les Coses Bones
C/ Major 12. 93 680 11 94
Parlarem de tipus diferents de ginseng, el coreà, el siberià ( eleuterococo ) i l’americà.
La hipertensió és la tensió arterial elevada, que cada cop es dóna amb més freqüència en la població actual, probablement per l’excés de consum de sal.
A la xerrada que vàrem assistir el passat dia 21 de setembre sobre les propietats de la melatonina, va quedar ben clar que en la secreció de melatonina influeixen varis factors, entre ells la quantitat de serotonina que sintetitzem durant el dia, l’hora en la que sopem, el que sopem, la quantitat de triptòfan que assimilem a traves de l’alimentació,..
La utilización del elemento plata en la medicina se remonta al año 1900, y pronto la literatura médica recogió y explicó sus propiedades y usos.
