Sens dubte d’entre els diferents sistemes que fan possible el correcte funcionament del cos humà, el sistema nerviós és el més complex. La teoria és aparentment simple, les neurones, cèl·lules especialitzades localitzades al cervell, emeten impulsos elèctrics que a través dels nervis motors i sensitius fan que músculs, glàndules, etc., funcionin. D’altra banda, aquest sistema nerviós és capaç de rebre i transmetre els estímuls externs, gustatius, lluminosos, sons.
Però a més d’aquest funcionament fisiològic del sistema nerviós hi ha un món sobre el que la ciència encara té molt camí per recórrer. Aquest món el componen tot allò relacionat amb els somnis, sentiments, emocions, etc.
En aquest article ens centrarem en aquelles afeccions més lleus com en el cas de l’estrès, la migranya o l’insomni, i deixarem per a una altra ocasió l’explicació de les malalties o lesions greus del sistema nerviós com a seriosa el cas de l’arteriosclerosi, l’epilèpsia o el parkinson.
Comencem amb: L’ estrès.
Una afirmació del tipus “l’estrès no és en si mateix dolent i anormal per a l’organisme”, pot semblar-nos estranya i contradictòria. No obstant això es pot dir que l’estrès és un mecanisme natural pel qual els éssers vius reaccionen davant de determinats estímuls del medi extern o intern.
Al món animal aquest fenomen ja és de per si complex, i en l’ésser humà es complica encara més ja que als estímuls externs se sumen els estímuls de la pròpia psique.
En l’estrès es combinen els aspectes neurològics amb els psicològics de manera que el primer aspecte dóna el senyal d’alarma, activa el sistema neurovegetatiu, i l’aspecte psicològic s’encarrega de donar-lo significat.
Així doncs una reacció del nostre organisme que presenti palpitacions, sudoració, alta freqüència respiratòria pot deure’s a una emoció de por si estem davant d’una situació de perill, o d’ansietat si aquesta situació no és perillosa però la nostra ment la interpreta com a tal.
L’estrès és per tant un recurs de l’organisme per ajudar-nos a mantenir-nos alerta davant de situacions canviants el problema es genera quan l’estat d’estrès és constant i es fa crònic.
Quan això passa el sistema neurovegetatiu es desajusta i a l’organisme se li fa difícil valorar amb precisió els estímuls que rep i entra en un estat d’excitació constant que impedeix el descans i fa viure la persona que el sofreix amb angoixa.
Les reaccions davant d’aquesta situació seran variades, des de problemes digestius a patològiques psíquiques com fòbies, histeries o obsessions.
El ritme de vida que portem no ajuda precisament a controlar l’estrès, més aviat l’agreuja aportant-li constantment estímuls sensorials o psíquics. Cada vegada ens pot costar més conèixer i ajustar les nostres vertaderes emocions i sentiments.
Hem d’estar atents doncs el que al principi pot ser una tensió muscular, una dificultat per dormir pot convertir-se en manifestacions a nivell físic com úlceres o hipertensió o psíquiques com a depressió o crisi de pànic.
Des de la medicina natural i l’herbodietética abordarem el problema amb substàncies com el Garum Armoricum que s’obté del peix de mar, regula el sistema nerviós, la mobilitat intel·lectual i l’equilibri psíquic. També ajuda en les pèrdues de memòria a causa de l’estrès.
Una altra substància que ens pot ajudar és el Triptofan que és un aminoàcid essencial que té un efecte tranquil·litzant que regula l’ansietat, l’insomni, l’estrès i la depressió.
La migranya
L’origen exacte de les migranyes es desconeix, no hi ha una teoria definitiva sobre això, si bé s’apunta la possibilitat que la migranya sigui un trastorn genètic. Podem identificar com principals causes de la migranya, l’herència (com hem dit), l’edat (hi ha una major incidència en dones a partir de la pubertat), l’estrès i l’ansietat , el sistema hormonal (amb la desaparició de la menstruació es produeixen normalment una gran milloria), l’alcohol i determinades dietes, la falta o excessos de son i finalment factors ambientals.
No hi ha un únic tipus de migranya sinó algunes, i en funció d’ella podem trobar símptomes com, alteracions visuals, perduda de força en la meitat del cos, o vòmits i basques.
Des de la medicina convencional hi ha diferents tipus de tractaments, en els quals no entrarem, en ser un tema en el que el metge podrà dictaminar amb major coneixement de causa. No obstant això si aportarem la nostra opinió sobre com pot ajudar-nos la medicina natural i l’herbodietética:
– Prendre un complement de magnesi (té una acció relaxant del sistema nerviós i vascular) i àcids grassos omega 3 (redueixen el procés inflamatori que acompanya a les migranyes)
– Infusions de plantes que ens poden ajudar: espígol, camamilla, ulmària, salze i til·la.
L’insomni
L’insomni consisteix en la incapacitat o dificultat per agafar el son o romandre adormit. Podem agrupar les causes de l’insomni a quatre blocs : canvis fisiològics, l’estil de vida, la ingesta de fàrmacs i l’existència de patologies físiques o psicològiques ( asma, anorèxia nerviosa, problemes tiroides, neurològics ).
Primerament és bàsic identificar les causes de l’insomni, descartant l’existència d’ansietats o depressions ocultes, mals hàbits en el son, ingesta d’alcohol o cafeïna en excés.
El tractament de l’insomni passa per diferents enfocaments, el primer seriosa reeducar el son (anar al llit sol quan es té son, no realitzar grans menjars abans de dormir, reduir el tabac i l’alcohol, realitzar exercici), i el segon iniciar el tractament mèdic i farmacològic oportú sota supervisió del metge.
Des de la medicina natural i l’herbodietética ens podem ajudar amb plantes amb acció sedant com la rosella de Califòrnia, la valeriana, la melissa, la passionera i la til·la. Aquestes es poden combinar amb sàlvia o camamilla que potencia l’efecte relaxant.
Com sempre a Les Coses Bones t’assessorarem (c/ Major, 12 de Molins de Rei. Tfno. 93 680 11 94)
